En l’assignatura d’Educació Ambiental ens vam proposar buscar algun
procediment de captura de CO2. Vam arribar a una conclusió: un procediment
interessant és el de Solvay, que consisteix en fabricar carbonat de sodi
industrialment a partir del clorur sòdic. Va ser descobert per Schloesing, que
no va poder donar-li una aplicació. Ernest Solvay el va estudiar i va poder dur
a terme amb gran èxit.
Per aquest procés es necessiten clorur sòdic, amoníac, aigua i diòxid de carboni. Per tal de reduir costos es podria combinar aquesta activitat industrial amb l’obtenció de sal en algun terreny a prop del mar. També es pot recuperar l’amoníac gastat mitjançant una reacció senzilla. La venda dels productes obtinguts (bicarbonat sòdic i carbonat sòdic) hauria de permetre recuperar la inversió inicial i obtenir beneficis. A més es crearien llocs de treball.
Per aquest procés es necessiten clorur sòdic, amoníac, aigua i diòxid de carboni. Per tal de reduir costos es podria combinar aquesta activitat industrial amb l’obtenció de sal en algun terreny a prop del mar. També es pot recuperar l’amoníac gastat mitjançant una reacció senzilla. La venda dels productes obtinguts (bicarbonat sòdic i carbonat sòdic) hauria de permetre recuperar la inversió inicial i obtenir beneficis. A més es crearien llocs de treball.
L'objectiu és, naturalment, reduir l'efecte hivernacle, però de manera que doni un benefici econòmic en comptes de suposar una despesa.
Nadia Benamar i Adam Chachou (2n ESO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada